Ivan Fox

Als tretze anys fa els primers passos sobre un escenari amb Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu (dir. Ricard Salvat, 1980). Des d’aleshores compagina els estudis de teatre (centres del Vallès i Granollers i El Timbal) i de circ (Rogelio Rivel, Toni i Piti Espanyol) amb la vida professional.

S’inicia en la manipulació de titelles i en el teatre d’objectes amb Els Rocamora sota la direcció de Berti Tobias. En circ col·labora amb el duo Boni & Caroli i el Circ Sèmola i en teatre de carrer i visual amb Al Victor.

Als vint-i-quatre anys debuta en la dansa contemporània amb la companyia Michèle Anne De Mey a Bèlgica i amb Georges Appaix a França. Col·labora també amb Simone Sandroni i Lenka Floriova a Praga i amb Marco Berretini a París.

Des dels anys noranta resideix principalment a Bèlgica, des d’on combina les seves creacions personals (Ça t’as vu! Productions) amb les col·laboracions amb d’altres companyies de teatre, dansa i cabaret, com ara Point Zero, Aucun Mérite, Déjà Donné, Arsénic, Transquinquenal…  A més, ha codirigit durant set anys el Théâtre le Café de Brussel·les, on ha participat en una vintena de cabarets i revistes amb què ha pogut col·laborar amb altres artistes com Charlie Degotte, Claude Semal, Alain Moreau, Jaques i Elisabeth Ancion, Gilles Herdies, Bernard Breuse…

Les seves darreres creacions es caracteritzen per la recerca de solucions visuals per muntar obres de gran repartiment amb només un o dos actors i, al mateix temps, per la seva tossuderia a fer espectacles d’humor amb temes de caire social, polític i/o d’actualitat: Dix façons de ne pas s’emmerder au théâtre (1997), Splendeur et Mort de Joaquín Murieta, de P. Neruda (2005), Le songe de Taniperla (2007), Oedipe à la ferme (Festival d’Avinyó, 2007) i Ubu à l’Èlysée (Festival  d’Avinyó, 2009).

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure La balada dels històrics anònims, coescrita amb Anton Tarradellas (2012).