Javier Tomeo

Escriptor aragonès. Autor de nombroses novel·les, entre les quals destaquen El castillo de la carta cifrada (1979), Amado monstruo (1985), El cazador de leones (1987), La ciudad de las palomas (1988), El mayordomo miope (1989) i El Gallitigre (1990), d’estil proper a Kafka i al teatre de l’absurd. D’estructura molt dialogada, la transposició d’aquestes novel·les al teatre és molt natural i senzilla, motiu pel qual diversos directors teatrals n’han fet adaptacions, com Amado monstruo (1989), muntat pel Centre Dramàtic de Llenguadoc-Rosselló sota la direcció de Jacques Nichet i Jean J.Préau, o El cazador de leones (1993).

El 1996 presentà al Teatre Romea de Barcelona la seva primera peça teatral, Diàleg en re major, i el 1997 estrenà la versió escènica d’El castillo de la carta cifrada a la Comédie Française. El mateix any Pedro Costa dugué al cinema la seva novel·la El crimen del cine Oriente. La seva obra ha continuat amb El canto de las tortugas (1998), La rebelión de los rábanos (premi Sent Soví de literatura gastronòmica 1999), Napoleón VII (1999), el llibre il·lustrat Patíbulo interior (2000), La mirada de la muñeca hinchable (2003), El cantante de boleros (2005) i el recull Doce cuentos de Andersen contados por dos viejos verdes (2005).

En català ha publicat La bruixeria popular catalana (2005), versió actualitzada de la que publicà el 1963 amb el títol de La brujería y la superstición en Cataluña.

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi han pogut veure El Gallitigre (1991) i Històries mínimes (1997).