José Sanchis Sinisterra

Llicenciat en Filosofia i Lletres, des de 1971 és professor de l’Institut del Teatre de Barcelona. El 1977 funda a Barcelona El Teatro Fronterizo, que dirigeix fins al 1997. Des de 1988 al 1997, dirigeix la Sala Beckett de Barcelona, seu d’El Teatro Fronterizo. Ha impartit cursos, seminaris i tallers de Dramatúrgia Textual, Dramatúrgia Actoral, Dramatúrgia de Textos Narratius i Escriptura Dramàtica en una quinzena de ciutats espanyoles, a França, Itàlia i Portugal, i a gairebé tots els països d’Amèrica Llatina. Ha publicat assaigs i articles de teoria teatral i pedagogia en diverses revistes, gran part dels quals han estat recollits al llibre La escena sin límites. Fragmentos de un discurso teatral (Ñaque Editoral, Ciudad Real, 2002). La mateixa editorial ha publicat, el 2003, Dramaturgia de Textos Narrativos, que exposa la seva metodologia sobre la teatralització de relats. Com a director teatral, ha muntat obres de Cervantes, Lope de Rueda, Lope de Vega, Molière, Racine, Shakespeare, Pirandello, Txèkhov, Strindberg, O’Neill, Cocteau, Anouilh, Brecht, Brossa, Beckett, Mayorga, així com dramatúrgies pròpies sobre textos narratius de Joyce, Kafka, Melville, Sábato, Beckett, Cortázar, Buzzatti, etc. També ha dirigit moltes de les seves pròpies obres. Ha traduït Anouilh, Cocteau, Giraudoux, Claudel, Achard, Beckett, Josep M. Benet i Jornet i Pere Peyró. Els seus textos s’han representat per tot l’Estat i una bona part d’ells s’han traduït, estrenat i/o representat a França, Alemanya, Anglaterra, Portugal, Brasil, Itàlia, Grècia, Bèlgica, Holanda, Suïssa, Rússia, Eslovènia, Dinamarca, Bòsnia-Herzegovina, a l’antiga Txecoslovàquia, Turquia i Lituània. Les seves obres es representen regularment en diversos països d’Amèrica Llatina.

Entre els diversos premis que ha obtingut, destaquen el Premi de Teatre Carlos Arniches (1968), el Premio Nacional de Teatro (1990), el Premi d’Honor de l’Institut del Teatre de Barcelona (1996), el Premi Max al Millor Autor (1998 i 1999), el Premio Nacional de Literatura Dramática (2003), el premi Life Achievement Award del XXIII International Hispanic Theatre Festival de Miami (2008), la Medalla del CELCIT (2010), el Premi Max d’Honor (2018) i la Medalla d’Oro de la Universitat de València (2018). És a més Doctor Honoris Causa per la Universidad de Toulouse – Jean Jaurès (2019).

Entre les més de 30 obres que porta escrites, destaquen Terror y miseria en el primer franquismo (quatre escenes,1979), La noche de Molly Bloom, de l’Ulisses de James Joyce (1979), Ñaque o De piojos y actores (1980), Carta de la Maga a bebé Rocamadour, de Rayuela de Julio Cortázar (1985), Pervertimento y otros Gestos para nada [textos breus] (1986), ¡Ay, Carmela! (1986), Perdida en los Apalaches (1990), Valeria y los pájaros (1992), El cerco de Leningrado (1993), El lector por horas (1996), La raya del pelo de William Holden (1998), Sangre lunar (2001), Flechas del ángel del olvido (2004), Vagas noticias de Klamm (2009), Éramos tres hermanas (2014), Bartolomé encadenado (2014), Sueños y visiones de Ricardo III (2014), Una artista del sueño (2015), El lugar donde rezan las putas o que lo dicho sea (2015) i Monsieur Goya: una indagación (2019).

José Sanchis Sinisterra és el fundador de la Sala Beckett, on s’hi han pogut veure nombroses obres seves: Perdida en los Apalaches (1990), Mísero Próspero (1993), Benvingudes (1993), Dos tristes tigres (1994), Marsal, Marsal (1995), Los figurantes (1997), Flechas del ángel del olvido (2004), Vagas noticias de Klamm (2009), Ñaque o de piojos y actores (2009), Vacío (2009) i El lugar donde rezan las putas o que lo dicho sea (2018). A més a més, hi ha presentat l’adaptació escènica d’obres narratives de Samuel Beckett, Julio Cortázar o Herman Melville, entre d’altres. Finalment, també ha impartit nombrosos tallers i seminaris per a dramaturgs i actors.