Manfred Karge

Després de formar-se al Staatliche Schauspielschüle de Berlín, va treballar fins el 1968 al Berliner Ensemble, com a assidu col·laborador de Matthias Langhoff en la posada en escena d’espectacles brechtians. Posteriorment, fins el 1978, va treballar amb Benno Besson a la Volksbühne. Als  anys 80 va dirigir diferents espectacles a Bochum, sota la direcció artística de C. Peymann, i va continuar col·laborant amb Langhoff (per exemple, a Medeamaterial de H. Müller (1983) o a Anatomie Titus Fall of Rome (1985)). També va dirigir textos propis, com el monòleg Jacke wie Hose (1982), la història d’una vídua que, per sortir de la situació d’atur, assumeix la identitat del seu marit, i La Conquesta del pol sud (Die Eroberung des Südpols, 1986).

Com a dramaturg, Karge es mostra especialment atent a determinades problemàtiques socials del moment. El seu estil es caracteritza per un gran eclecticisme, amb un treball sobre el llenguatges que va del registre més col·loquial i quotidià a la investigació rítmica i prosòdica, utilitzant també la tècnica de la cita d’obres literàries famoses. Cap dels textos de Manfred Karge ha estat objecte de representació a l’Estat espanyol.

Altres textos de l’autor són D’home a home (1982), la seva primera obra, Clara (1985), un musical, i La conquesta del Pol Sud (1986). Les seves obres més recents, Estimat Niembsch i El gos del mur, daten de 1989 i 1990 respectivament. En tot cas, Karge pertany a la generació de dramaturgs alemanys que han viscut la caiguda del mur i han estat testimonis de la desfeta del règim nazi i la postguerra.

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure La conquesta del Pol Sud (2010).