Marguerite Duras

(Gia Dinh, Indoxina, 1914 — París, França, 1996)

Novel·lista francesa. Les seves novel·les La vie tranquille (1944), Un barrage contre le Pacifique (1950), Le marin de Gibraltar (1952) i, sobretot, Moderato Cantabile (1958) tracten de copsar, al llarg d’unes anàlisis aparentment informals però d’un rigor clàssic, l’excepcionalitat d’un moment, d’una situació, ja que res no ha de passar en un món totalment convencionalitzat. Amb Hiroshima mon amour (1960), escrita primer com a guió cinematogràfic, va iniciar una sèrie d’obres on barreja les tècniques del teatre, de la pantalla i de la novel·la: Dix heures et demie du soir en été (1960), Le vice-consul (1966), L’amante anglaise (1967), Détruire, dit-elle (1969), L’amour (1971), L’homme assis dans le couloir (1980), L’homme atlantique (1982), L’amant, premi Goncourt (1984), Les yeux bleus cheveux noirs (1986), L’amant de la Chine du Nord (1990) i Yann Andréa Steiner (1992). Va publicar el recull d’articles Outside (1984) i nombroses obres de teatre, entre les quals destaquen Les viaducs de la Seine-et-Oise (1960), India song (1973), Agatha (1981) i Savannah Bay (1982). El 1985 va publicar La douleur, recull autobiogràfic centrat en el final de la Segona Guerra Mundial.

A la Sala Beckett, d’aquesta autora s’hi ha pogut veure Savannah Bay (1995).