María Velasco

María Velasco ha publicat més d’una dotzena d’obres de teatre i ha rebut distincions com l’Accèssit Marqués de Bradomín (2010); el Premi Max Aub – Ciutat de València (2017); el Premi Internacional Heidelberger Stückemarkt i el Premi Max a la Millor Autoria Teatral (tots dos el 2022). Els seus textos per teatre han estat traduïts a diversos idiomes (francès, italià, anglès, alemany, turc, polonès…). El recopilatori Parte de Lesiones (La uÑa RoTa, 2022) recull alguns dels títols més significatius dels últims anys, com Líbrate de las cosas hermosas que te deseo, La soledad del paseador de perros i Talaré a los hombres de sobre la faz de la tierra. Les seves obres també han estat presents en festivals internacionals com Con Testo (Milano), Scenes d’Europe (Reims), Rencontres des Arts de la Scène en Mediterranée (Montpellier), Il mondo è ben fatto (Turín), etcètera.

Produeix i dirigeix diversos dels seus espectacles des del 2013. En els últims anys ha realitzat La espuma de los días (Teatro Español, 2019/Teatre Lliure, 2020) i Talaré a los hombres de sobre la faz de la tierra (38 Festival de Otoño, 2020/Sala Cuarta Pared, 2022/Sala Beckett, 2022).

Velasco ha fet, a més, dramatúrgies per a companyies de dansa, com la hispanoitaliana Kor’sia, i companyies interdisciplinàries com la catalana Les Impuxibles. Amb aquesta última signa Suite TOC núm. 6 (Sala Beckett, 2019/Veranos de la Villa 2021), Premi Butaca a Noves Aportacions Escèniques 2019; FAM (Festival Grec, 2021), Premi Alicia de l’Acadèmia Catalana de la Música a la Inter-Disciplina, 2022, i Harakiri (TNC, 2022/CDN, 2023).

És Doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Complutense i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual pel Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía i la Universitat d’Alcalà. Durant dos anys va ser membre de l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Visuals i ha publicat teoria sobre cine, assaig i narrativa.