Mark Ravenhill
Entre el 1984 i el 1987 va estudiar teatre i literatura anglesa a la Universitat de Bristol. Posteriorment va entrar a la Soho Poly com a assistent administratiu, però ben aviat va fer-hi les seves primeres direccions teatrals.
La seva carrera com a autor es va iniciar amb l’escriptura d’esquetxos i textos breus, un dels quals va interessar el director Max Stafford-Clark, de la renovadora companyia Out of Joint, que va suggerir-li que escrivís una obra de durada normal. El resultat fou Shopping and Fucking, que es va estrenar l’octubre del 1996 al Royal Court Theatre. Després d’una temporada d’èxit i d’una gira per la Gran Bretanya, el muntatge es va traslladar al Gielgud Theatre, al West End. L’èxit va ser internacional, amb la posterior estrena de la peça a Nova York i produccions a diversos països, tant d’Europa com de la resta del món.
La seva segona obra, Faust is Dead, és una versió del mite de Faust, produïda per ATC el 1997. Després va participar en Sleeping around, una obra escrita conjuntament amb tres autors més i produïda per Donmar Warehouse. La seva següent estrena, Handbag, estrenada el 1998 per l’Actors Touring Company, és una comèdia d’embolics feta a partir d’històries i personatges de l’obra d’Oscar Wilde The Importance of Being Earnst.
El muntage següent, Some Explicit Polaroids, es va estrenar l’any 1999 al New Embassadors i va suposar la seva consagració. El mes de setembre del 2001 va estrenar al National Theatre Mother Clap’s Molly House, una peça que va tornar a ser objecte de polèmica, tant pel seu contingut com per les seves fonts d’inspiració. Al llarg de la primera dècada del segle XXI, l’obra de Ravenhill es transforma i desenvolupa, amb diversos experiments formals i una major abstracció. Així, Product, una mena de one-man show satíric al voltant del terrorisme islàmic, s’estrena el 2005, en el marc de l’Edinburgh Frindge Festival. El 2006 s’estrena The Cut al Donmar Warehouse, protagonitzada per Sir Ian McKellen, una obra altament ambigua davant la qual les opinions dels crítics es divideixen. Aquesta ambigüitat serà semblant a la que caracteritzarà les seves recents obres curtes per a adolescents que conformen Ravenhill for Breakfast.
D’aquest autor, a la Sala Beckett s’hi ha pogut veure Product (2009).