Paco Zarzoso

Dramaturg, actor i director. Durant els anys de vida de la Companyia Hongaresa de Teatre, n’ha estat l’administrador, i comparteix les funcions de director artístic juntament amb Lola López i Lluïsa Cunillé, les altres fundadores de la companyia. Porta més de 20 obres estrenades com a autor i ha dirigit al voltant d’un quinzena d’espectacles.

Entre les seves peces teatrals, destaquen L’eclipsi (2014), Hilvanando cielos (2013), El alma se serena (amb Lluïsa Cunillé, 2010), L’última paraula (2009), El mal de Holanda (2008), Tiempo luego existo (2007), Ciudadano Sade (2007), Arbusht (2006), Solo ante el delirio (2005), Exilio (2004), El páramo donde fue herido de muerte Jorge Manrique (2003), El hipnotizador (2002), Húngaros (amb Lluïsa Cunillé, 2002), Ultramarinos (1999), Cocodrilo (1998), Valencia (1997), Umbral (1996) o Viajeras (amb Lluïsa Cunillé, 1996).

També ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el Marqués de Bradomín 1996 i l’Enrique Llovet 1997 per Umbral, el Max Aub 1998 dels Teatres de la Generalitat  per L’altre (traducció al valencià d’Umbral), el Premi de la Crítica de València 1998 per Cocodrilo, el Premi SGAE de teatre 1998 per Mirador, i el Premi Ciutat de Barcelona 1999 al millor espectacle i el Premi Serra d’Or al millor espectacle per Ultramarins.

D’aquest autor, a la Sala Beckett s’hi han pogut veure Intempèrie (coescrita amb Lluïsa Cunillé, 1996), Valencia (1997), Ultramarins (1999), Viajeras (coescrita amb Lluïsa Cunillé, 2001), El hipnotizador (2003), Vianants (coescrita amb Lluïsa Cunillé, 2004), El alma se serena (coescrita amb Lluïsa Cunillé, 2010), Paco e Isabel (2010), Umbral (2010) i Salón primavera (coescrita amb Lluïsa Cunillé, 2013).