Pere Calders

Escriptor, periodista i dibuixant. Va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts. Es va donar a conèixer a L’Esquella de la Torratxa (1936), revista que va dirigir durant la darrera època amb Avel·lí Artís i Gener. El 1936 va publicar un primer recull de contes, El primer Arlequí, i la novel·la La glòria del doctor Larén (reeditada el 1994). El 1938 va ser finalista del premi Crexells amb la novel·la Gaeli i l’home déu (posteriorment perduda i editada el 1986), i va escriure la crònica de guerra Unitats de xoc. Arran de la guerra civil va exiliar-se a França, i després, a Mèxic, on va residir fins el 1963. Hi va fundar, amb Josep Carner i Agustí Bartra, la revista Lletres, va redactar “Fascicles Literaris” (1958-59) i va col·laborar en La Revista de Catalunya, La Nostra Revista i Pont Blau. El 1954 va guanyar el premi Víctor Català amb el recull de contes Cròniques de la veritat oculta (1955), considerada la seva obra més significativa, la qual, juntament amb altres llibres de narracions (Gent de l’alta vall, 1957; Demà a les tres de la matinada, 1959; Aquí descansa Nevares, 1967), va constituir el volum Tots els contes (1968). Posteriorment va publicar Invasió subtil i altres contes (1978), Tot s’aprofita (1983), De teves a meves (1984), Un estrany al jardí (1985) i L’honor a la deriva (1992), les novel·les L’ombra de l’atzavara (1964, premi Sant Jordi) i Ronda naval sota la boira (1966), un recull de les seves col·laboracions en revistes i publicacions, El desordre públic (1985), i Mesures, alarmes i prodigis (1994, premi Crítica Serra d’Or), selecció dels articles d’opinió publicats a la secció ‘El davantal’ de l’Avui.

L’any 1979 el muntatge teatral Antaviana del grup Dagoll Dagom, sobre peces de la seva narrativa, va aconseguir un èxit extraordinari de crítica i públic i va desvetllar un nou interès per la seva obra, que assoleix, amb la combinació de la fantasia i de l’humor, un extraordinari to líric.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1986, el 1992 va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1993 va rebre el Premi Nacional de Periodisme.

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure Històries de polacs i polonesos (2001), una dramatúrgia de peces breus de Calders i Slawomir Mrozek.