Stefan Zweig

Escriptor austríac d’origen jueu. Amic de Verhaeren i de R. Rolland, va emigrar a Anglaterra (1930) i després als EUA i al Brasil, on es va suïcidar, juntament amb la seva segona muller. La seva obra dramàtica i lírica porta l’empremta de l’expressionisme i del simbolisme de l’escola de Viena. Es va revelar com un mestre incontestable de l’art novel·lístic i biogràfic, i va destacar sobretot en l’anàlisi dels estats d’ànim de l’home modern, les seves angoixes i motivacions, com potser mai ningú no ho havia fet abans. En aquest sentit, va ser decisiva la influència que les teories de Freud exerciren sobre seu.

De la seva obra, abundosa, cal destacar Drei Meister: Balzac, Dickens, Dostojevski (Tres mestres: Balzac, Dickens, Dostojevskij, 1920), Der Kampf mit dem Dämon: Hölderlin, Kleist, Nietzsche (La lluita contra el dimoni: Hölderlin, Kleist, Nietzsche, 1925), Sternstunden der Menschheit (Hores estel·lars de la humanitat, 1928) i Maria Stuart (1935). Va conrear també la poesia, la narració i el teatre: per exemple, Jeremias (1918), poema dramàtic de caràcter antibel·licista, entre altres peces. Va traduir Verlaine, Baudelaire i Verhaeren, i va deixar també la seva autografia: Die Welt von Gestern (El món d’ahir, 1944).

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure l’adaptació dramatúrgica d’Els ulls de l’etern germà (2002).