Tom Stoppard

Nascut com a Tom Straussler, la seva família, d’origen jueu, viu a diversos països abans d’instal·larse a Anglaterra el 1946, després que la seva mare es casi amb Kenneth Stoppard, un general de l’Armada Britànica. Amb 17 anys, Stoppard deixa els estudis i comença a treballar com a periodista. De seguida mostra un gran talent per la crítica cinematogràfica i teatral i comença a escriure peces per a la ràdio i la televisió. El seu primer gran èxit és Rosencrantz i Guildenstern són morts (1966), que el catapulta cap als primers llocs entre els autors teatrals contemporanis a partir de l’estrena a Londres el 1967. Els anys següents, Stoppard escriu nombrosos èxits entre els quals destaquen After Magritte (1970), Jumpers (1972) i Travesties (1974), alhora que tradueix peces de Mrożek, Nestroy, Schnitzler i Havel. El 1977, després de visitar la URSS amb un membre d’Amnistia Internacional, Stoppard comença a reflectir en les seves obres la defensa dels drets humans. En destaquen Every Good Boy Deserves Favour (1977), Professional Foul (1977), Dogg’s Hamlet, Cahoot’s Macbeth (1979) i Squaring the Circle (1984). Les seves darreres peces teatrals són Arcadia (1993), The Invention of Love (1997), The Coast of Utopia (2002) i Rock’n’Roll (2006). D’altra banda, Stoppard també ha destacat com a guionista de cinema. The Human Factor (1979), Brazil (1985), Empire of the Sun (1987), Billy Bathgate (1991) i Shakespeare in Love (1998) –pel qual va guanyar l’Oscar al millor guió– són només alguns dels guions que ha escrit. Ha estat guardonat amb el John Whiting Award (1967), l’Evening Standard Award (1967, 1973, 1975, 1979, 1983), el Prix Italia per alguns dels seus guions de ràdio (1968), el Tony Award (1968, 1976, 1984), el Shakespeare Prize (1979), l’Outer Circle Award (1984) i el Drama Desk Award (1984).

A la Sala Beckett, d’aquest autor s’hi ha pogut veure Rosencrantz i Guildenstern són morts (2006).