El Cafè de la Memòria

Una vintena d’exalumnes dels dos cursos que vaig impartir a la Sala Beckett les temporades 2014/15 i 15/16 es varen animar, amb motiu de l’apertura de la nova seu a Poblenou, a realitzar-hi un laboratori de treball. Parlant amb en Toni Casares i l’Aina Tur, de seguida va sortir la idea de dedicar el laboratori a la memòria de l’edifici, a fer que tota l’experiència viscuda entre les parets de la Cooperativa Pau i Justícia no fos esborrada pel temps i tingués cabuda en les activitats de la primera temporada del teatre. Seguint la magistral remodelació que els arquitectes Flores i Prats han realitzat per convertir l’antiga seu de la Cooperativa en la flamant nova Sala Beckett, sense “pertorbar” les restes antigues de l’edifici i conservant-ne bona part dels seus detalls, fins i tots els més petits: rètols, andròmines, rajoles, fustes, penjadors, etc., el laboratori es volia plantejar com una reconciliació amb el passat de l’edifici, amb uns “fantasmes” que, en paraules del mateix director de la sala, en Toni Casares, “no havíem pas d’espantar”, sinó amb els quals havíem de conviure i fer que, fins i tot, s’hi sentissin reconfortats.

Els vint intrèpids i meravellosos membres d’aquest “Laboratori de Peripècies”, format per joves actrius i actors que també són “dramaturgs”, és a dir, escriptors de teatre (a vegades aquesta parauleta porta a confusió) es varen trobar, els dies 1, 8 i 15 d’octubre de 2016, en el que abans era el bar de la Cooperativa Pau i Justícia (i ara una esplèndida sala d’assaig) amb persones que en varen formar part al llarg de la seva història. Es tractava de fer-ne entrevistes amb profunditat perquè cada entrevistat parlés de les seves experiències personals relacionades amb l’edifici i amb la resta de gent amb qui varen compartir vivències, aventures, feina, activitats, etcètera.

Les entrevistes tenien com a primer objectiu d’estimular els dramaturgs a escriure textos breus relacionats, inspirats, per les vivències que cada una de les persones els havia explicat en aquell Cafè de la Memòria.

Així doncs, el que llegireu ara són tots els textos que han escrit, amb més o menys llibertat creativa, els vint dramaturgs. Compte. No tots els textos transcriuen amb fidelitat absoluta aquelles converses. Cada un dels membres del laboratori s’ha deixat dur pel seu instint, per un estímul creatiu divers i, a voltes, subjectiu. A vegades, s’han respectat els noms, d’altres, s’han canviat i se n’han inventat de nous. Hi trobareu narracions, petits poemes, cançons, obres breus de teatre (això que ara en diuen “microteatre”). Una mica de tot i variat. Això sí, tots els escrits han estat inspirats en tot moment per aquelles intenses trobades al Cafè, per tot el que una colla de gent esplèndida, vital, apassionada, entranyable i irrepetible els hi varen explicar.

És un autèntic motiu de joia que aquest jovent s’hagi emocionat tant i s’agafi aquest projecte amb l’energia, la força i l’apassionament amb què ho estan fent. El llegat de gent que va deixar la suor, el seu temps de treball i també de lleure i de passions en la Cooperativa, en l’escola, en aquestes parets, en aquest terra; gent que per a nosaltres fins fa quatre dies era anònima i que ara tenen cara i ulls i ens han prestat la seva veu i els seus sentiments… no es perdrà doncs del tot. Que dues i tres generacions més tard hagi aparegut una gent que reculli aquelles experiències, s’hi emocionin i les converteixin en art, a la seva manera, petita, senzilla, directa i desinteressada, per amor a la vida i al teatre, és francament emocionant i encoratjador.

Volem agrair a la Sala Beckett per afavorir aquest projecte i molt especialment a totes les persones, grandíssimes i meravelloses persones, que varen passar aquests tres dies pel Cafè de la Memòria i, per extensió, també a totes aquelles que, encara que no hi fossin, varen tenir alguna cosa a veure amb aquest edifici i amb el seu passat ple de vida que mai no hauria d’esborrar-se.

Sergi Belbel