Eufòria

Un poble que vivia galopant en l’eufòria eterna es va veure amenaçat per un final. No hi havia res a fer per evitar-ho. Qualsevol intent de rebel·lar-s’hi produïa l’efecte contrari. Tothom va col·lapsar. La majoria va preferir anticipar-se i esclatar abans d’enfrontar-se a un moment així. Qui es va quedar va haver de tirar enrere, travessar un pantà bipolar i tornar al principi per poder, a la fi, assumir que s’acabaria.

L’obra és el viatge d’un grup de persones soles cap a un final compartit, a través d’aquest món malalt d’eufòria, que es promet infinit.