Punys i Temps de sega

Punys de Pauline Peyrade (França) parla de la lluita per refer-se. Narra la història de cinc moments en una relació tòxica, des de la primera trobada fins al punt de ruptura final, explicats des del punt de vista d’una dona en estat de xoc que intenta donar sentit al què ha viscut. És la història de cinc accions amb perspectives radicals que fan aflorar la pèrdua emocional. Esgotar-se per estar despert, destruir-se per ser reconstruït, viatjar molt lluny per sentir-se proper a un mateix; cada experiència explora un estat límit per fer palesa la força implacable del rebuig i la resistència que tothom porta a sobre: ulls que no miren mai cap avall, punys tancats amb fermesa en la foscor.

Temps de sega d’Anna Wakulik (Polònia) està estructurada al voltant d’una data recurrent –el 15 d’agost, la festa de l’Assumpció de la Verge Maria– però fent salts en el temps i en el l’espai entre Londres i Varsòvia, Temps de sega copsa hàbilment una Polònia enmig d’enormes canvis culturals i socials. Per a la Marysia, una jove nascuda a Polònia, la influència de l’Església es fa palesa en cada aspecte de la seva vida –fins i tot controlant el seu propi cos. Avortar és gairebé impossible, o sigui que quan la Marysia es queda embarassada amb 17 anys d’un capellà en unes colònies d’estiu catòliques, busca l’ajuda d’en Jan, un ginecòleg que s’ha fet ric practicant avortaments il·legals. La Marysia coneix en Jan del poblet on es va criar, i de nena jugava amb el seu fill, en Piotr, que ara viu a Londres.

Amb el suport de: