El rugit de la Via Làctia i La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta
L’univers retruny, la terra vibra i ningú no s’enlaira.
Kim Jong-un, líder suprem de la República Democràtica Popular de Corea, està estupefacte davant les dificultats per dur a terme la reunificació amb Corea del Sud; l’expresident Donald Trump se sent desencisat amb el món després de comprovar com n’és de difícil ajudar gent en dificultats; una dona furiosa candidata a la Cancelleria alemanya es disposa a salvar la socialdemocràcia, i un Bonn Park atrapat en un cos de nena d’onze anys es mostra cabrejat amb el futur.
Aquest són alguns dels protagonistes d’El rugit de la Via Làctia, una obra en què les persones, de vegades dolentes i desagradables, intenten fer coses, grans coses, per pura ingenuïtat amb l’objectiu de donar la benvinguda a un moment en què ja no fa coses ningú, sobretot aquells que tenen talent i són uns privilegiats.
La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta és una col·lecció d’escenes sobre la relació entre la pedagogia i l’espectacle, en particular sobre la influència que la televisió exerceix en l’imaginari comú dels més petits mitjançant les retransmissions dedicades a nens i nenes, la programació dels dibuixos animats i, en general, les narracions que pertanyen a l’univers del nen i que afecten la seva visió del món. Passarem, per exemple, d’una relectura postmoderna de la Ventafocs a les estratègies de màrqueting de la Peppa Pig i d’una recerca socioeconòmica sobre les condicions laborals de l’Oliver i en Benji als models educatius del socialisme utòpic francès del segle XIX. D’aquesta manera, investigarem les pautes ideològiques de la mentalitat capitalista i les seves influències a l’hora de formar, des de la infantesa, productors i consumidors perfectament integrats en una economia de mercat.
Amb el suport de:
