Pablo Messiez
Per tal d’afavorir el desenvolupament de la literatura dramàtica i la dramatúrgia textual contemporània, la Sala Beckett ofereix un any més un programa de residències d’escriptura a Barcelona de dues setmanes de durada per a dramaturgs/gues no catalans/nes que viuen a altres territoris d’Espanya i a l’estranger. Aquesta temporada participen en aquesta activitat el dramaturg cordovès Antonio Rojano, la dramaturga madrilenya Lucía Carballal i el dramaturg argentí Pablo Messiez.
Aquesta residència compta amb el suport de la Fundació SGAE.
L’autor
Pablo Messiez
(Buenos Aires, Argentina, 1974)
Pablo Messiez debuta l’any 2007 com a dramaturg i director amb Antes, una versió molt lliure de Frankie i la boda, de Carson McCullers. En aquell moment, Messiez ja portava més de 20 anys sobre els escenaris com a intèrpret, participant, entre altres, en l’espectacle Un hombre que se ahoga de Daniel Veronese (versió de Les tres germanes d’Anton Txékhov).
L’any 2010 estrena Muda (obra d’autoria pròpia que es va representar dues temporades a la Sala Pradillo de Madrid). El Teatro Fernán Gómez el convida a inaugurar la seva nova Sala Dos i produeix Ahora el gener del 2011. Aquell mateix any, estrena Los ojos, nova obra de la seva autoria. L’any 2012 estrena al Festival de Otoño en Primavera Las criadas, adaptació del clàssic de Jean Genet, i porta a escena Las plantas per a la primera edició del Fringe Madrid.
El 2013 estrena al Festival de Otoño en Primavera Las palabras. El 2014 crea, per encàrrec del Festival Internacional de Teatro Clásico de Almagro, Los brillantes empeños, a partir de textos del Segle d’Or espanyol. El 2015 dirigeix La piedra oscura d’Alberto Conejero (pel qual rep el Premi Max a la millor direcció i millor espectacle) i estrena el seu text Los bichos. Un any més tard estrena La distancia, versió escènica de la novel·la Distancia de rescate de Samanta Schweblin, i dos textos propis: Ningún aire de ningún sitio i Todo el tiempo del mundo.
El 2018 escriu i dirigeix per a la Kompanyia Lliure El temps que estiguem junts, que estrena al Teatre Lliure (Premi de la Crítica Jove – Jurat Nova Veu 2018) i és nominat als premis Valle-Inclán pel seu muntatge d’He nacido para verte sonreír. Aquest mateix any, estrena al Teatro San Martín de Buenos Aires la versió escènica de Cae la noche tropical de Manuel Puig.
El 2019 és convidat pel Teatro de la Zarzuela de Madrid a dirigir la seva versió de La verbena de la Paloma i aquell mateix any escriu i dirigeix Las Canciones. El seu darrer muntatge ha estat Los días felices de Samuel Beckett per al Centro Dramático Nacional.
Ha publicat Asymmetrical-Motion; Notas sobre pedagogía y movimiento -en coautoria amb Lucas Condró-, Las palabras de las obras (recull de part dels seus textos), El tiempo que estemos juntos, Las canciones i El texto infinito, tots editats per Continta Me Tienes.